Biàcola

> Conte: LesS Cases de la Cascada

Una nit freda, freda, freda, tots els animals es van reunir. Era hivern i cadascú anava amb la seva jaqueta de fulles. L'ós, que era el cap, va proposar una idea:

- Escolteu, per què no li diem a algú que faci unes casetes per a què vingui la gent i després ens donin de menjar?

A tots els va semblar bé i van decidir de dir-li-ho a un noi a qui sovint veien pujar a la serra a passejar per on ells vivien. Un dels animals, el guillot, que tots sabem que és molt llest, tan llest tan llest que sabia escriure, va començar a redactar una carta:

Hola Koldo:
Com estàs? Nosaltres, els animals, estem molt bé, però ens agradaria que fessis unes casetes a les quals pogués venir gent que després ens donés de menjar per viure. Ho podries intentar?

I així acabava la carta. Li van donar l'escrit a l'ocell Pico—el Teo, i volant, ràpidament aquest va arribar a casa del Koldo. Va topar amb la finestra... però abans que la carta caigués, el Koldo la va recollir i la va llegir. Es va quedar sorprès, però li va semblar una bona idea i va començar a fer les casetes al costat d'una cascada. Va tenir molts problemes, perquè a tota la gent no li semblava una bona idea, però al final ho va aconseguir. I quan va acabar, tots els animals es van posar molt contents.

Aquell hivern va fer més fred del normal i va succeir una cosa una mica estranya, la cascada es va congelar. Allò no va ser problema per poder gaudir, perquè al Koldo se li va acudir que seria un lloc estupend per patinar. Però si que hi havia un problema, les sirenes que allà vivien eren dins de l'aigua, congelades, i no podien sortir. Van haver de fer un forat, com els que fan els esquimals per poder pescar. Com les joves sirenes estaven glaçades, van fer una foguera per escalfar-se. La calor va evaporar el fred i les sirenes es van convertir en precioses libèl·lules blaves, que es van quedar voletejant pel riu. I des d'aleshores són les encarregades de cuidar de la cascada i vigilar a la gent.

Moltes persones vénen a les casetes que el Koldo va fer per a gaudir d'aquest lloc on es conviu amb la natura i els animals. Cuida'l! perquè per a això estan les guardianes, les precioses libèl·lules blaves, que podràs veure per tot el riu, si decideixes de venir a visitar-nos. I et diré un secret: aquest indret, encara que sembla de conte, és real i existeix ,i es diu "Les Cases de la Cascada". I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.

(Escrit per Haizea Ganzedo Viteri, 8 anys. Dedicat al seu pare i al projecte realitzat per ell)


> Comentaris:

Explica’ns el que vulguis sobre la teva visita a les nostres cases.

> Accedir als comentaris